La Pasqua a Catalunya

La Pasqua a Catalunya


Hem vist que el 17 de febrer, Dimecres de Cendra, 46 dies abans de Pasqua, s’enterrava la sardina, després de viure la disbauxa del Carnestoltes i la fartanera del Dijous Gras, el dia 11 de febrer, 52 dies abans de Pasqua, per entrar a la Quaresma.

La Quaresma culmina amb la celebració del Diumenge de Rams, que és el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera, i que enguany s’escau el dia 28 de març. En aquest diumenge les famílies porten els nens a l’església a beneir palmes i palmons. La Vella Quaresma acaba aquest dia el seu regnat i se suposa que no pot pair el bon temps ni l’aparició de les primeres flors.

La Quaresma es representa en forma de dona vella, arrugada, alta, escanyolida i de mal geni que no suporta la xerinola ni la disbauxa, vesteix com una vella de les d’abans i porta un bacallà en una ma i un cistell de verdures a l’altra. El més extraordinari és que té set cames, cada una amb una sabata diferent. La canalla, per comptar els dies que falten perquè s’acabi la Quaresma, penjava a la cuina un dibuix de la vella amb les seves set cames i n’arrancaven una cada setmana fins que al no quedar-ne cap volia dir que havia arribat la Pasqua.

Els menjars típics de la Quaresma no contenen cap plat típic amb carn. Són tots fets amb ous, peix, llegums i verdures, com les truites d’espinacs i els bunyols de bacallà. La crema catalana es menja per Sant Josep, 19 de març, que és una festa que cau al mig de la Quaresma, i és per tant adequada al temps.

L’última setmana de la Quaresma és la Setmana Santa i aquesta s’acaba amb el Diumenge de Pasqua, quan l’equinocci de primavera ja ha arribat i les flors alegren els camins i els prats. El símbol d’aquest renaixement és l’ou i per això se li dóna tan protagonisme dins de la Pasqua. Els avis regalen als infants la mona de Pasqua que duu ous, generalment de xocolata. Actualment, la mona és un pastís molt elaborat però abans les mones eren una massa de pastís amb un ou natural, dur, a sobre.

En altres indrets no es coneix la mona, però es pinten ous de colors i figuretes de conills de xocolata per menjar-los. En els països anglosaxons representa que els ous decorats els porta el Conill de Pasqua, que els amaga pel jardí i els infants es dediquen a buscar-los amb un cistell.

En el món rural, i a Catalunya especialment, és un costum encara viu en molts pobles fer les cantades de caramelles, un repertori de cançons populars que s’acompanyen de diversos instruments tradicionals. Els cantaires de les caramelles, gent de totes les edats, recorren les masies i els carrers del poble i s’aturen a cantar davant les cases, rebent obsequis a canvi de la cortesia, generalment ous o cèntims.